GRAZIE MILLE!!! :-)

2 cosetes

Dues recomanacions audiovisuals:

La primera es diu Home, és una pel·lícula feta per a la commemoració del dia mundial del medi ambient per Yann Arthus-Bertran ( tots coneixem alguna foto d'aquest tipet encara que no ho sapiguem). Conta la història de la vida en la terra en una hora i mitja, que té el seu mèrit, i ho fa de manera molt clara i amb unes imatges impressionants, fent-nos reflexionar de la velocitat de vertigen a la que la camina (o millor dit vola) la societat actual.

(si no es veu, feu clic ací)

El segon és un vídeoclip (i que per als que aneu mal de temps dura molt menys que la peli d’abans) que és molt xulo, d’un grup que cada dia m’agrada més, d’un de tants grups que tenim a casa que canta en la llengua de casa. Espere que vos agrade.

El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

Al seu myspace podreu trobar altres cançons que també són una passada. Una cançó realment especial és "València eres una puta", cançó d'amor de títol curiós que ha fet que alguns xavalets per alguns fòrums d'internet s'hagen encés en flama, o bé perquè no s'han molestat en llegir la lletra, o potser perquè la seua capacitat intel·lectual no arriba al punt de poder entendre-la ( i si no ojo als comentaris a youtube). Una gran cançó.

...

Esta nit he eixit al carrer

i no et reconeixia.

Tens el cor de formigó,

he plorat fins que s’ha fet de dia.

Però demà mataré alguns dels teus proxenetes,

els altres se n’aniran corrent,

i València, ho celebrarem.

Ho celebrarem

(de: València eres una puta)

sort!

Cartell

Ja tenim ací le cartell definitiu del FESLLOCH 2009!!

Feslloch 09 (ja falta menys)

Ací vos deixe el video de presentació del Feslloch 2009 per anar fent goleta.

Que no vos ho conten!!

Ryanair

M'agrada molt Joan Miquel Oliver. I no m'agrada gens Ryanair. Però els últims dos anys Ryanair ha estat molt present a ma vida i ha fet que, per exemple, pugués volar per 10 euros a fer un examen a València o a Festes per poc més. M'ha fet gràcia que Joan Miquel Oliver faça una cançó amb aquest títol. I, la veritat, és una de les cançons de Bombón Mallorquín que més m'agrada.

Penses, cafeteries a zero pressing,
taxi, minibar i ryanair,
volen bragues blanques dins el cel de març,
dominen ses clorofil·les en es terrats,
salsa bolonyesa, espaguetis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.

Astres, que se gasten, i no visc,
gira implacable es compact disc,
voguen barques blanques, mars de tulipans,
i tenen ses tulipes, es seus motius vegetals.
Mapes, benzineres, geleres de pepsis, ni tu volies, ni jo volia que tu volguessis.

House, silenci, i res més.
Ni jo volia, ni tu volies que jo volgués.

Algues loques a cinc perfums, viatgen cegues a pas nocturn,
no som com elles, no són com tu.
Flors vermelles i plantes mil, tenen flautes i bombardins,
canten per elles, canten per mi.